El restaurant de cinc estrelles

La senyora Maria va anar a sopar amb un senyor sense roba elegant a un restaurant de 5 estrelles. Quan van entrar, li van demanar la carta i el xef va pensar, li diré a l’Enric que li faci el menjar, ja que ell és un aprenent.
El senyor i la senyora van demanar “foi” amb salsa de la casa, 5 minuts després li porten un plat dels “horteres”, amb un “foi” dels que estan a punt de llançar a l’escombraria perquè estan podrits, però no del tot, s’ho mengen tan ràpid com poden, perquè no es notes al gust del “foi” dolent, només van trigar 10 minuts a menjar-lo i van demanar el compte i el xef li va dir: són 20 euros i el senyor li va donar 800 euros. Al dia següent van tornar i van demanar la carta i va demanar mariscada de la cara i li van portar la mariscada amb el peix i el marisc recent pescat, molt fresc i a punt per menjar, la decoració del plat era per pujar-li al restaurant 5 estrelles més, s’ho van menjar tan lent, que quan tancaven el restaurant, encara estaven allà.
Van demanar el compte i li va dir el xef són 800 euros. El senyor li va dir a la Maria ja pago jo com ahir. El senyor li va donar 20 euros, el xef no es va poder estar callat i li va dir al senyor, ahir et vam donar un menja molt dolent que estava apunt de llançar-se a l’escombraria i ens vas pagar 800 euros, avui que t’hem donat un menjar de alta qualitat i sol ens has donat 20.
Avui t’he pagat el preu d’ahir i ahir et vaig pagar el d’avui.
La senyora Maria i el senyor sense roba elegant se’n van anar a casa i van dormir molt bé.

I van menjar anissos i van ser feliços.

Marc Lorente Medrano

Comentaris